Entre paraules Un lloc per barrejar-les

Arriba el període electoral i alguns partits es dediquen a fer inauguracions d’infraestructures a mig fer. És el cas de l’aeroport de Castelló. Amb perplexitat veig les fotografies d’autobusos i autobusos de gent, normalment de la tercera edat, que són traslladats fins el lloc de la inauguració. Em dona la sensació que els col·loquen com si foren ninots de falla esperant l’indult, l’espectacle està servit: inaugurar un aeroport on no hi ha avions ni se’ls espera. En aquesta foto es veu la multitut de gent a la inauguració: http://www.aerocas.com/galeria.php?g=2816, crec que no hi ha quasi ningú amb menys de 60 anys. Tal és la situació que si accedim al web de l’aeroport de Castelló, més que informació de vols per al viatger, el que es pot consultar és una explicació de què és un aeroport, determinades notícies sobre el patrocini que fa l’aeroport a entitats, els contractes adjudicats a les empreses que han fet les obres i més notícies i seccions d’”interès”. Podeu vore més informació en espanyol a www.aerocas.com. A més a més, el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va comentar que una de les raons d’aquesta inauguració és per a que fins que no hi haja trànsit aeri, el lloc estiga obert per a que la gent puga passejar pels corredors, locals, pàrquing, banys, etc. Em faig preguntes: faran visites temàtiques com per exemple: un dia als banys de l’aeroport, fins que estiga en funcionament? la placa commemorativa serà d’un material resistent als canvis?

Però aquesta febra inaugurativa (que no Fabra inauguratiu) no afecta únicament a Castelló, a Ontinyent també s’han donat casos en què el termòmetre quasi rebenta. En aquest cas el que es presenta és una maqueta del futur hospital que fa temps reclama la ciutadania, sí una maqueta. Al 2009 declaràven que ens dos anys l’hospital seria una realitat, consulteu la notícia al diari Las Provincias: http://www.lasprovincias.es/20091216/ribera-costera/nuevo-hospital-ontinyent-estara-20091216.html. Em quede sense paraules. No és cínic i cruel inaugurar una maqueta d’una infraestructura tan necessària i que la gent reclama prioritàriament? Quan la realitat supera la ficció es donen aquests casos de política virtual, on els governants pensen que amb miquengues i maquetes buides es pot convèncer la gent que són els millors gestors.

Venen eleccions. Però això no significa que els actuals governants hagen de fer miracles per a guanyar-les. Per què l’efecte pot ser que les inauguracions prematures es convertisquen en medallons molt pesats i en promeses molt pesades que si no s’acompleixen quan i com toca, cada vegada costa més arrossegar. La por a perdre poder polític a voltes provoca reaccions convulsives com són aquests actes, i pot ser m’equivoque però crec que l’inauguròmetre va en relació amb els casos de corrupció, la relació és: quantes més inauguracions, més s’intenten tapar els casos de corrupció i la mala imatge. Més preguntes… A quin país vivim?