Entre paraules Un lloc per barrejar-les

La universalitat dels drets de la dona ha estat qüestionada a tots els països del món. Per ficar alguns exemples respecte el vot femení, a Portugal les dones sense l’escola secundària no se’ls va permetre votar fins l’any 1971 (des de 1931 podien votar les dones amb escola secundària completa). A Arabia Saudita no tenen dret a vot, en cap cas. Als Estats Units, al 1965 van poder votar les dones de pell fosca (des de 1920 podien votar només les dones de pell blanca).

Al nostre territori electoral, Clara Campoamor, el 31 d’octubre de 1931, va aconseguir que a l’Estat Espanyol es donara per inclosa la igualtat de drets electorals de l’home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d’aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933 al Congrés dels Diputats de la II República.

Alguns casos són curiosos com aquest, ocorreguts dins les corrents de pensament més llibertaris a la guerra civil: Al 1938 Durruti va prohibir a les anarquistes a lluitar als fronts, proposant-les tasques alternatives com fer d’infermeres, cuineres o costureres; ja que, segons ell, per culpa d’elles “hi ha més baixes a l’hospital per malalties venèries que per ferides de bala”.

Vos deixe un enllaç a un article de Dolores Juliano; Col·lecció ‘Quaderns de l’Institut’, número 7; 2005. Institut Catalá de les dones.

“Les altres dones. La construcció de l’exclusió social. Els discursos que ens uneixen i ens separen”

http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=a3209c5efd473210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a3209c5efd473210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=1260c59e35573210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

A dia d’avui les formes d’exclusió són discretes i per això efectives. Existeix una exclusió física, estilística, dignificant, laboral, maternal i de consideració, respecte què pot i no pot ser i fer una dona per ser acceptada en determinats àmbits. També està present en sectors elitistes polítics, empresarials i de classe, una percepció sobre la dona com a ser insuficient, falt de projecció social o secundari.

L’exclusió pot no ser manifesta perquè està integrada culturalment, i per això és acordada i permesa.

Des de les manifestacions pel sufragi femení a l’actualitat ha passat temps, pot ser no el suficient.

*Informació extreta de la viquipèdia fonamentalment.

Escollir.  

Cada dia fem eleccions a les nostres vides xicotetes o grans que marquen la quotidianitat i construeixen el nostre futur. Fa poc a un programa del Punset explicàven que el fet d’escollir està determinat per factors interns i externs a la persona: els interns són totes les experiències vitals, i els externs conformen la percepció de la persona sobre l’elecció i els diferents objectes o accions a escollir.

Si ho apliquem a l’àmbit polític, la ciutadania cada 4 anys és convidada a escollir un partit, fet que se’n diu democràcia representativa. La ciutadania diposita la seua veu i confiaça en un únic grup de persones (partit) que entén estan capacitades per gestionar l’ens públic.  Aleshores podríem dir que escollir és confiar.

Però imaginem-nos un grup de persones enfront d’un plat de faves, un de dentilles, un d’arròs caldós i un de paella… cada persona triarà el que més li agrade, però pot ser si pateix de ventre i es menja les faves li senten mal, o si és al·lèrgica al marisc i menja paella que du gambes, tindrà una reacció. I tot i així, continuen menjant i menjant.

Pot ser les persones que mengen no saben aquesta informació i trien el plat sense ser conscients, o pot ser saben els efectes però les ganes de menjar-se’l influeix molt més.

Les causes de per què fem eleccions són vàries, però la qüestió comuna de fons és:  Si em cuide, m’estime, em respete i soc conscient del que em pot fer mal, segurament no faré eixa elecció.

I crec que com a poble ens estem fent mal, en primer lloc assumint que els sistema és així i que no es pot canviar, i en segon lloc, escollint a partits conformats per persones que han perdut la confiança i la consciència, i es dediquen a treballar pels interessos privats i seus propis, a retallar en els serveis públics com l’educació i la sanitat, ens neguen la identitat de poble valencià, i ens menteixen.

I és que ja no crec aquella dita que diu: abans s’agarra a un mentirós que a un coix, el que crec és què el que va amb un coix a l’any coix i mig.

De nou em pregunte: les persones que votem ho fem per tradició, per llealtat, per costum? Ho fem assabentats del que suposarà el futur que ens proposa el partit que votem? 

Crec que molts pensem que l’elecció d’un partit es fa en base a la seua trajectòria, resultats,  la informació que ens arriba d’ell pels mitjans de comunicació, a la campanya electoral que ha realitzat, a la percepció de les persones de la llista, a la marca del partit. Però si aquesta informació que ens arriba és errònia i està manipulada i ho sabem i continuem escollint-lo… és que volem intoxicar-nos i la nostra autoestima com a poble està molt baixeta.

Si com a poble ens coneixem, ens cuidem i no volem perjudicar-nos, arribarà el dia què triarem conseqüentment, o triarem no triar, o triarem canviar el menú o triarem canviar el cuiner, cambrers o els ingredients, etc. però la finalitat serà no fer-nos mal, fer-nos bé i escollir confiant què sabem i som consciens.