12 d'abril de 2011
Els canvis els produïm nosaltres
Una paraula pot condensar un món, aquest és el cas de la paraula democràcia. La definició més comuna és: exercici del poder que resideix en el poble. Dues paraules també considerables: poder i poble. La definició en Sociologia de la paraula poder diu: el poder és allò que permet l’acció o la capacitat de produir canvis significatius, sobre la vida d’altres persones, mitjançant les accions realitzades. D’altra banda, la paraula poble també té una definició pròpia: conjunt d’habitants d’una zona o cultura, o conjunt de persones amb identitat i afirmació de pertinença col·lectiva.
Després de les definicions, el camí per la reflexió pot ser aquest: Té el poble valencià el poder per a produir canvis significatius a la seua societat? Practica la democràcia?
Però per a respondre cal fer un pas previ, i preguntar: Vol el poble valencià canviar la situació actual? Aquesta pregunta inclou l’essència de la participació ciutadana: la intenció. La qüestió central.
Tenim el poder, però pot ser ens manca la intenció. Faig el símil: Quan una persona es troba en una situació infeliç pot fer dues coses: resignar-se i queixar-se, o emprendre l’acció per a canviar la situació. El mateix ens passa com a poble.
Per a produir canvis a nivell personal i el mateix a nivell social, ens ho facilita fixar-nos en quines ferramentes tenim per a donar el pas, que jo formularia així a la pràctica:
1. Analitzar la realitat del nostre país, som feliços com a poble?
2. Tindre el valor de mirar les coses com són.
3. Confiar que hi ha un camí vàlid.
4. Acomplir l’objectiu: canviar a millor.
Crec que el País Valencià vol un canvi profund, un canvi cap a la transparència i les relacions autèntiques, un canvi de sistema polític. Però això també significa responsabilitat a l’hora de triar el camí per satisfer les necessitats de les persones. Necessitats socials que han estat desateses, incompreses i manipulades. Unes necessitats que fa temps reclamem: una educació pública de qualitat, uns serveis sanitaris dignes, unes connexions de transport públic fonamentals i per descomptat l’eliminació de la corrupció, entre d’altres.
En definitiva com a valenciana vull que es sanegen les nostres institucions per a tindre el que altres països amb una democràcia més profunda tenen: una societat del benestar on els drets fonamentals de les persones siguen atesos. I per això em responsabilitze del que necessitem com a poble i pratique la política com una forma d’arribar a acomplir aquest objectiu. Per això estic al Bloc de Benissa, per què confie que aquest és un camí real per canviar a millor el meu poble.
Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà,
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que han de dur al futur desitjat.
Lluís Llach
Com ja t’he dit moltes vegades, estic totalment d’acord amb tu. Per a canviar les coses, ens hem de moure. Els polítics incompetents, siguen els que siguen, no se n’aniran fins que n’entren d’altres amb ganes de fer bé la feina. Decidim.
Sens dubte, amb gent com tu, tot això serà possible. Estic molt orgullós de compartir projecte polític amb tu, amb Belén, amb Boni, amb Reme, amb Miquel i amb tants i tants que volem ser el canvi i no estar en el canvi.
Com diuen Xavi i Belen, tot és possible, tin que dir que tenim que lluitar per la democracia que tant tenim tot el món a la boca, per això estem ací nosaltres per a treballar per l’igualtat, per a treballar per el nostre poble, per una democracia igualitaria per a tots, Vero per a mi és un plaer haverte conegut i estar amb tu i molts altres en el mateix projecte!!
seguix així que vals molt.
En primer lloc, felicitar-te quinta per intentar camviar les coses.L’article m’ha semblat preciós. Ara bé, trobe que això que dius de la “falta d’intenció”….. no serà degut a que el poble està fart? És a dir, ens han enganyat tantes vegades, polítics, regidors, batles, que la gent ja en té prou.No és fia de ningú, i molt menys dels polítics.Perquè em vist polítics d’esquerres aliar-se amb la dreta, polítics autodenominats d’esquerres que son feixistes intolerants,polítics d’esquerres fent política de dreta, polítics de dreta jugant a ser d’esquerres,hem sentit moltes vegades(tal volta massa) lo de la regeneracio democràtica , la defensa de l’estat del benestar… i quan poden ens retallen tots tipus de drets,…… defensar la educació i sanitat pública i fer tot el contrari, i tot, per a mantenir el seu lloc, és a dir, la poltrona.Egoïsme pur i dur, sou gent del poble, pero a alguns, espere que a tu no, se’ls oblida prompte d’on vénen i a on aniràn… en quan apareixen els càrrecs i priviligis.
Jo almenys, estic fart!
Hola quinto! Gràcies per la felicitació. Respecte el que comentes, jo també em senc com tu, farta. Per això he explicat a l’article dues de les postures més comunes, la “fartera” que porta a la comoditat de queixar-se per les coses mal fetes dels altres, i la “fartera” que porta a voler canviar les situacions. Aquest crec que és el cas meu i el de molta gent que tenim la intenció de canviar a millor. Entenc el sentiment que m’expresses per què també el tinc jo. Farta de que ens prenguen el pèl, que denigren els nostres drets i facen polítiques per a uns pocs que se’n beneficien, deixant a banda els interessos comuns i majoritaris del poble.
Però crec que el que comentes també respon al tòpic creat sobre els polítics: són uns lladres i uns traïdors. Jo ja et vaig dir que no crec en les generalitzacions a l’article que vas escriure sobre els funcionaris i els autònoms, i per això confie que sempre hi ha bona gent amb bones intencions que vol fer les coses ben fetes, i per a mi això ara està al Bloc de Benissa. No podem previndre el futur però si que podem treballar per a que no siga el present que tenim ara i que a ningú li agrada. La responsabilitat que tenim tots i totes és aquesta: participar en lo públic per a canviar-ho i deixar de sentir-nos farts i decepcionats.
Una abraçada,
Vero
El que diu Carlos Font, ho subscric íntegrament. L’article és impecable i, com no, també ho subscric íntegrament, Veronica, eixe article ho subscriu tot el món, però no tot el món el compliria, no tot el món manté eixe discurs i treballa per a arribar a aconseguir el que en ell es proposa. Esta setmana he patit el que denomine Cesarisme. Quan un polític, em quede en el meu poble, en les seues decisions discrimina els seus ciutadans, amb qualsevol descusa per a justificar-ho, ha arribat al Cesarisme, i quan aquells que ho rodegen no li advertixen que ha arribat a tal punt, on se sent Emperador, infal·lible i cobert de tots els dons del coneixement, la democràcia té un altre nom. Per desgràcia, és comú esta transformació, la responsabilitat de canviar-la esta en les nostres mans, però cal il·lusionar als que estan farts, perquè els farts, si és de menjar, es queden assentats reposant. La fartera de què parlem produirà els mateixos símptomes?. Sent ser tan extens.
Perdona Verònica. Quant dic “eixe article ho subscriu tot el món”, es tot el mon amb cervell.