30 de novembre de 2011

L’individu i la crisi

No sóc economista. Quan llig o veig les notícies per la tele, em passa com a molts, que no entenc molt bé lo de “prima de riesgo”, “los mecanismos de estabilidad de la Unión Europea” ,lo del fons monetari internacional o el paper que pot o deu jugar el Banc Central Europeu. El que sí que he començat a entendre, igual que molts, és que quan diuen “medidas de ajuste” vol dir, en llenguatge vulgar, que ens tocaràn els ous, és a dir, més impostos, pitjors servicis públics,retallada dels sous, ptijors jubilacions, etcètera.

Però aquest no és el tema.El tema d’avui és que hi ha certes conductes individuals que han ajudat, al meu parer, a que hi haja més crisi, o almenys, menys treball. A vore si m’explique. No fa molt de temps era impensable anar a una estació de serveis i posar-te la benzina tú mateix. Hi havia gent teballant que et posava la benzina. Ara ja no. Ara és a l’inrevés. Ara és un miracle trobar una estació i que et posen la benzina, com si fora un privilegi. I jo em pregunte, acàs no paguem ben cara la benzina i paguem aquest servici? Per qué he de posar-me uns guants que pareixen de cirurgià i fer olor a benzina, quan jo pague per aquest servei que ja no em presten?. I pagar? Abans pagaves al mateix xic que et posava la benzina, tot molt còmode per al consumidor. Ara, com no hi ha xic, has d’anar tú a la caixa, fer qua i pagar. Qualsevol dia ens diràn que haurem de fer l’ingrés al compte de Repsol (estalviant-se a la caixera) i demanar una setmana amb antelació la quantitat de benzina que volem .Som imbècils o qué? (Mentre les grans petrolieres guanyen cada vegada més contratant cada vegada menys gent)

Una altra pareguda. Els peatges de l’autopista. Doneu-se compte com cada vegada hi ha menys casetes amb persones i més casetes de pagament amb targeta. El mateix, és ben cara, moltes vegades no està ni ben asfaltada, i damunt, paguem amb targeta i no li ocasionem ninguna despessa a l’empresa concesionària. Més beneficis nets! No se si sabieu que és pot pagar amb la targeta per la caseta on està el personal.

I l’última, ara que vénen les compres de nadals. Últimament (fa cosa de quatre, cinc anys) que s’ha possat de moda que els grans magatzems o tendes de roba, ja no emboliquen els regals que comprem per nadal. No fa molt de temps, els estudiants i no tant estudiants anàven a les tendes per buscar feina embolicant regals. Ara ja no. Ara et gastes dos-cents euros en roba i en unes sabates, i quan li dius a la caixera,” me l’emboliques?” Es queda mirant-te com si fores un extraterrestre. Com a mostra del seu espirit nadalenc, hi ha un gran rotllo de paper (ojo, de la marca de la botiga, la qual cosa et fot la sorpresa del regal) per a que te l’emboliques tú. Som imbècils o qué?

Si els consumidors estiguèrem més units,(igual almenys ,que les grans multinacionals), i no posarem benzina allà on no ens la posen, no pagàrem amb targeta o pagàrem on està la caseta amb la persona i no compràrem on no ens emboliquen els regals, tal volta, al vore que perden diners, tornarien a contratar gent per donar aquests servicis que abans sí donàven.

Comentaris:

(01) a l'entrada L’individu i la crisi

Feu un comentari

Núvol d'etiquetes

Qui és Carlos Font?


Nascut a Benissa. Licenciat en Història per la Universitat d'Alacant.