Maltracte a les dones i notícies
En estos dies que, per culpa dels queixals de l’enteniment, he tingut que estar en casa, he vist més tele (sobretot pel matí) que mai. I d’entre els programes aquests d’entreteniment com Espejo público i d’altres, i amb les noticies, m’he quedat “a quadres”.
En quasi tots aquests programes i com no, en les notícies, tots els dies apareixien casos de dones maltractades per les seues parelles sentimentals. Si el fet en sí ja és inexplicable, en una societat on en teoría tothom ( i tota dona) té llibertat per a poder elegir amb qui es gita, i també té lliberat per a dir ja no ha prou!, no entenc lo dels maltractes a les dones. Tan costa acceptar que Pepa, Dolors o Vanessa ja no et volen (possiblement perquè sigues un fill de puta egoista) i que no volen saber res de tú? Està clar que a tothom li afecta una separació sentimental, però d’ahí a pegar-li 36 gavinetades a la teua parella crec que va un abisme.
Però el que més m’impressiona, molts d’aquests maltractes no estàn protagonitzats per parelles de gent major, que porten 20 o 30 anys casats i un dia al uelo Pere se l’in va la pinça i es carga la dona amb una escopeta. Molts assassinats están protagonitzats per gent relativament jove (30-40 anys i menys), gent en teoría millor educada que els nostres majors, pero que no poden acceptar que la “seua” parella s’en vaja amb un altre i els deixe plantats.
I a més d’això, el tracte que dónen els mitjans de comunicació és aberrant. No és limiten a informar sobre aquest o aquell assassinat, sino que entren en detalls que riu-te tu del CSI. ” Dona assassinada per la seua parella sentimental en el carrer tal del poble o ciutat tal”. Eixe és el titular, però després ve lo de que ” la va perseguir pel menjador, i una volta en la cuïna li va fotre 36 gavinetades, una li va arribar al cor i l’altra al pulmó”. I la meua pregunta és: Fa falta tant de detall? És informació o ens están venent un fet tràgic amb una morbositat i crueltat pitjor que la prensa del cor? Creuen que així la gent es sensibilitzarà més?, o pel contrari, al veure-ho tots el dies la gent, incoscientment pensa ” mira una altra més, pobreta”.
Crec que els mitjans de comunicació haurien d’anar més en compte amb aquest temes, no dic jo que no informen, però no cal que ens facen una autòpsia de cada cas. Perque crec que a base de bombardejar-nos amb aquest tipus de notícies, el que aconseguixen (sobretot per a la gent que no té dos dits de front) és que es veja com algo “normal” i que pense “si la meua Júlia me la fa, li pegue un tir”. I sobretot per a la gent jove, que es creu que el que passa en la tele “no és real, i a ells mai els passará”.
És el mateix que les agressions que pateixen molts joves i que després les gravaben pels mòbils. Va ser ixir la notícia esta i ale, ara a la mínima gràcia o burla que es fa en classe o en el pati, sempre hi ha algún subnormal amb el mòbil per a gravar-ho.
El mateix va passar amb les denúncies pel maltractes, que copiant a certs famosos, moldes dones denúncien sense haver sigut maltractades. ( recordeu la Carmina Ordóñez, la Ana Obregón i tota la morralla esta).
Per tant, informació sí, pero no informació barrejada amb dades morboses.
En quasi tots aquests programes i com no, en les notícies, tots els dies apareixien casos de dones maltractades per les seues parelles sentimentals. Si el fet en sí ja és inexplicable, en una societat on en teoría tothom ( i tota dona) té llibertat per a poder elegir amb qui es gita, i també té lliberat per a dir ja no ha prou!, no entenc lo dels maltractes a les dones. Tan costa acceptar que Pepa, Dolors o Vanessa ja no et volen (possiblement perquè sigues un fill de puta egoista) i que no volen saber res de tú? Està clar que a tothom li afecta una separació sentimental, però d’ahí a pegar-li 36 gavinetades a la teua parella crec que va un abisme.
Però el que més m’impressiona, molts d’aquests maltractes no estàn protagonitzats per parelles de gent major, que porten 20 o 30 anys casats i un dia al uelo Pere se l’in va la pinça i es carga la dona amb una escopeta. Molts assassinats están protagonitzats per gent relativament jove (30-40 anys i menys), gent en teoría millor educada que els nostres majors, pero que no poden acceptar que la “seua” parella s’en vaja amb un altre i els deixe plantats.
I a més d’això, el tracte que dónen els mitjans de comunicació és aberrant. No és limiten a informar sobre aquest o aquell assassinat, sino que entren en detalls que riu-te tu del CSI. ” Dona assassinada per la seua parella sentimental en el carrer tal del poble o ciutat tal”. Eixe és el titular, però després ve lo de que ” la va perseguir pel menjador, i una volta en la cuïna li va fotre 36 gavinetades, una li va arribar al cor i l’altra al pulmó”. I la meua pregunta és: Fa falta tant de detall? És informació o ens están venent un fet tràgic amb una morbositat i crueltat pitjor que la prensa del cor? Creuen que així la gent es sensibilitzarà més?, o pel contrari, al veure-ho tots el dies la gent, incoscientment pensa ” mira una altra més, pobreta”.
Crec que els mitjans de comunicació haurien d’anar més en compte amb aquest temes, no dic jo que no informen, però no cal que ens facen una autòpsia de cada cas. Perque crec que a base de bombardejar-nos amb aquest tipus de notícies, el que aconseguixen (sobretot per a la gent que no té dos dits de front) és que es veja com algo “normal” i que pense “si la meua Júlia me la fa, li pegue un tir”. I sobretot per a la gent jove, que es creu que el que passa en la tele “no és real, i a ells mai els passará”.
És el mateix que les agressions que pateixen molts joves i que després les gravaben pels mòbils. Va ser ixir la notícia esta i ale, ara a la mínima gràcia o burla que es fa en classe o en el pati, sempre hi ha algún subnormal amb el mòbil per a gravar-ho.
El mateix va passar amb les denúncies pel maltractes, que copiant a certs famosos, moldes dones denúncien sense haver sigut maltractades. ( recordeu la Carmina Ordóñez, la Ana Obregón i tota la morralla esta).
Per tant, informació sí, pero no informació barrejada amb dades morboses.
