16 de desembre de 2012
No hem aprés gran cosa….
Hui llegint un llibre titolat “La España imperial, 1469-1716”, del historiador britànic Jhon Elliot, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha donat molt de pensar. El paràgraf diu el següent:
“el menosprecio del comercio y del trabajo manual, el señuelo del dinero fácil […],la codicia universal de títulos de nobleza y prestigio social, todo esto, al combinarse con los innumerables obstáculos materiales que se interponían en el camino de las actividades económicas provechosas, habían impulsado a la burguesía a abandonar una lucha desigual y a pasarse con armas y bagajes a las filas improductivas de las clases altas de la sociedad. Al faltar en Castilla una clase media que permaneciese fiel a sus valores propios, Castilla quedó profundamente dividida entre los dos extremos de los muy ricos y los muy pobres”.
El més fort és… sabeu de quina data parla?….. Jhon Elliot recull un fragment d’un text editat…………….. en el segle XVII!!. No vos sembla curiós, que una persona de fa més de 300 anys veguera una situació molt semblant a la de hui en dia?
En aquest llibre també apareixen crítiques als polítics d’aleshores molt semblants a les que nosaltres fem hui en dia. Com diu el títol del post,pareix que no em aprés molta cosa, ja que hi ha un fet característic a la espècia humana, la avaricia i cobdicia personal, que fa, entre altres, que de res valguen els sistemes polítics i econòmics, si hi ha avarícia, i quan la corrupció i cobdicía d’alguns es generalitza, de res serveixen el capitalisme, el comunisme o la democràcia, al final sempre s’acaba igual, uns pocs amb molt, i altres amb molt poc.
