Qui no vullga pols, que no vaja a l'era Socials,Educació,Medi ambient, Cultura,Política, reflexions, Benissa

Ara quan vas pel carrer i tot el món parla mal dels polítics, de la política, de la corrupció, de la crisi, etc.. resulta que com quasi sempre que hi ha una desfeta, l’home es gira  cap arrere i intenta buscar altres situacions paregudes a les actuals. Alguns et recorden la crisi del ’93, alguns historiadors parlen de la crisi de 1929 – de fet mireu que prompte reacciona hollywood amb l’estrena del Gran Gatsby, que parla dels excessos d’eixa crisi de 1929- i altres inclús parlen de la crisi de l’imperi romà a les acaballes del segle III. Siga com siga, tots aquests exemples es centren en l’economia. I jo trobe que clar, vivim una gran crisi econòmica, però no tan sols és econòmica, sinò que també és social, política, cultural, és a dir, l’economia reflexa amb una duressa cruel, que hi ha altres aspectes que no funcionen gens bé.

I algú pot pensar, doncs vaja, ¡quin descobriment, això ja se sap!. El que  no és tan conegut, és que, al meu parer, hi ha una època molt semblant a l’actual que quasi ningú nombra. És l’època del despotisme il·LUSTRAT. A les acaballes del segle XVIII, a finals de l’Antic Règim i abans de la Revolució Francesa (1789) hi va haver un periòde en el que els reis – que representàven l’Antic Règim- van intentar salvar aquell sistema introduïnt certes reformes ecòmiques apuntades pels il·lustrats, això sí, sense tocar les estructures polítiques ni socials que socavarien aquell antic règim. En Espanya el millor exemple va ser el rei Carles III.

Entre aquelles mesures reformistes es va racionalitzar l’administració, es va intentar fomentar l’educació i es promogueren reformes agrícoles, industrials i comercials – vos sona?-. Ara bé, totes aquestes mesures, al final, no van poder salvar aquell Antic Règim obsolet, perquè eixes mesures económiques no podien obtindre bons resultats si no es canviava l’estructura social, política i cultural de l’època. Sabeu com va acabar tot allò no? Amb la Revolución Francesa de 1789, que si que va acabar amb l’Antic Règim, canviant l’estructura política – fí de la monarquía absoluta, soberania nacional, la burguesia obtindrà el poder polític, constitucions,-, amb l’estructura económica, amb l’estructura social – predomini de la burguesía front a la noblesa, declaració dels drets del ciutadà, igualtat en les lleis,etc..- i amb l’estructua cultura. – a partir d’ara els valors imperants seran els burgesos, no els antic valors de la noblesa i aristocràcia. En definitiva, una revolució- amb totes les seues llums i ombres- va tindre que esborrar aquell vell sistema que ja no donava resposta a la gran majoria de gent.

I ara em pregunte… aquests polítics que ens governen…. creuen reialment que amb un major control del sistema financer, amb unes mesures de reforma educativa – més que reforma, jo l’anomenaria de maquillatge de cara a la galeria- i unes quantes lleis més van a fer que açò reflote? de veritat ho creuen? de veritat no veuen que la gent demana una democràcia més representativa- que no és limite a votar cada cuatre anys- que demana més igualtat davant les lleis, una justícia més independent, un poder polític més responsable dels seus actes, uns nous valors que esborren el “todo vale” per enriquir-se  i moltes coses més.

Però ells tan sols es centren el l’economia, igual que els seus avantpassats, els monarques absoluts, per intentar mantindre aquest despotisme democràtic, que tard o prompte, algun dia, serà esborrat.