Qui no vullga pols, que no vaja a l'era Socials,Educació,Medi ambient, Cultura,Política, reflexions, Benissa

Una altre mite que cau. Una altra milonga que ens venien que resulta ser falsa. Resulta que a mitjans dels anys ’90, hi va haver una espècie de mantra, difosa pels mitjans, per la classe política, etc. que ens repetia que la joventut espanyola era la “millor preparada de la història”, allò que es va anomenar JASP (jóvenes aunque sobradamente preparados).

Doncs bé, uns quans anys després, es passen unes proves entre els països de la OCDE  http://www.20minutos.es/noticia/1940653/0/educacion-ocde/adultos-espanoles/matematicas-lectura/  i resulta que no. Que aquells “JASP” resulta que no ho eren tant, almenys, si ens comparem amb la resta del món.

I és que crec que ací s’ha produït una gran farsa. Una cosa és que hi haja molta gent jove amb licenciatures, màsters, cursets i titolacions diverses, i l’altra, ben diferent, és estar preparat per a sobreviure en el món actual. No cal que ens ho diga l’informe de la OCDE, cal observar un poc. Si algú pregunta a un jove, inclús amb “carrera” sobre aspectes de cultura general, tal volta es quede bocabadat, del poc nivell que hi ha. I el que és pitjor, tal volta una persona adulta, que tan sols va estudiar EGB, tinga més coneixements que un batxiller o un que acaba d’entrar en la universitat. Passa en tots els àmbits del coneixement, en comprensió lectora, en geografia, en llengua, en matemàtiques, moltes vegades els nostres pares saben més que nosaltres…. Com és possible? Qué s’ha fet mal durant tant de temps? Si ells van estudiar menys anys que nosaltres, amb sistemes antipedagògics, amb menys recursos, menys professors…. pero “saben més”. Tal volta no és que sapien més que els joves d’ara, però el que si que tinc clar es que almenys, estàven més preparats per enfrontar-se al món que els envoltava.

Tots tenim pares, oncles, familiars, que tan sols sabent llegir i escriure, i amb alguns coneixements bàsics en matemàtiques, van crear pròsperes empreses, van emigrar i van trobar feina -de baixa qualificació, és veritat- però al cap i a la fí, van poder tirar endavant ells i les seues families, inclús alguns, ara mantenen als seus fills -que tenen dobles titolacions i màsters- però que quan emigren al Regne Unit o a França no treballen malhauradament com a enginyers o arquitectes, quasi tots comencen de cambrers o fent feines que els nadius no volen fer.

Crec que hi han moltes variants que ens han portat a aquesta situació. Per una part, el món ha canviat depressa, i no podem comparar els anys ’60-70-80′ amb el món supercompetetiu i superexigent de hui en dia. Per l’altra part, crec que hem pecat de  “titulitis”, tothom devia tindre una carrera, encara que no tingueres vocació o no t’agradara el que estudiaves. I finalment, crec que el sistema educatiu actual no dona resposta a les noves necessitats, tant dels alumnes, com del món al qual s’han d’enfrontar. I els resultats ahí están. Ho repensem per complet el sistema educatiu al complet, oblidant-nos del que hem fet fins ara, donant cabuda a l’ensenyança “emocional”, a la resolució de problemes, a l’esforç i la competitivitat, al gust per la feina ben feta, i millorant l’educació professional, o cada vegada més, enlloc de JASP tindrem més “jóvenes aunque sobradamente palurdos”.http://www.youtube.com/watch?v=oeg6SYOkMbc&feature=fvwp