7 de novembre de 2021
COP 26
Quan escric aquestes línees s’està celebrant a Glasgow la 26ª cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. He d’admetre que no sóc científic, i molt menys expert en canvi climàtic, fet curiós perquè en l’actualitat tot el món sembla expert en tot, i en el canvi climàtic molt més.
Pel que he sentit, llegit o m’ha arribat d’aquesta cimera, una idea que es repeteix molt és la de “Hem de canviar l’economia”, “hem de canviar la nostra forma de ser, de consumir…” i jo em pregunte…Qui fa eixes recomanacions? i sobretot, és possible un canvi econòmic, sense un radical canvi polític? És a dir, és pot canviar la nostra economia, sense canviar el sistema plutocràtic en el que vivim?
Perquè clar, que alguns dels capitosts i líders mundials, ens diguen que cal reciclar, cal reduir el consum de carn, d’electricitat, de matèries primeres, que et canvies el cotxe per un elèctric, etc, per salvar el planeta sona un poc a broma. Líders que acudeixen amb jets privats, o empresaris que sufragen viatges espacials “turístics” per a multimilionaris.
El problema principal, i que cap d’aquests líders i capitosts vol reconèixer, es que per a que hi haja un vertader canvi de model econòmic, ha de vindre acompanyat d’un canvi polític. De res serveix anar en patinet elèctric -per cert, en les ciutats, molts del qui van en patinet, abans anàven a peu- si els polítics als quals elegim, depenen de les grans empreses per pagar les seues campanyes electorals i demés. O mentre en Brusel·les tinga més pes determinat lobby econòmic que la majoria del sentit comú dels europeus i europees. És a dir, aquesta globalització que beneficia a les grans empreses multinacionals és incompatible amb el medi ambient, amb la salvaguarda del planeta i amb una democràcia real. Però clar, aquesta globalització i aquesta democràcia beneficien a unes èlits, i aquestes èlits obviament no volen canviar res, perquè els va molt bé. El problema és que es cada vegada més evident el canvi climàtic, l’augment de les desigualtats per tot arreu, i la davallada de la classe mitjana als països del primer món. I cal fer alguna cosa, allò de que “Hay que cambiarlo todo, para que nada cambie”.
I sentirem grans missatges, grans promeses sobre la reducció del C02, sobre el perill de menjar carn, i molt més blablabla, però ens amagaran el vertader problema de la qüestió. No van a canviar res als qui els va molt bé com està tot. Això sí, a tú et faran sentir culpable per tindre un cotxe dièsel, per voler enfilar-te un entrecot per cap d’any, o per canviar-te les esportives del decathlon.
A mí aquests capitosts i líders em recorden aquells monarques absolutistes, que davant la davallada de l’Antic Règim, abraçaren les reformes il·lustrades per millorar l’economia dels seus països -allò que s’anomena “despotisme il·lustrat”, però sense canviar res del seu poder absolut. Allò de “Todo para el pueblo, pero sin el pueblo”. Després ja sabem que va passar….uns francesos bojos començaren a fer funcionar una màquineta…. i es va acabar allò del monarca absolut. Esperem haver aprés un poc, i evitant el la part més violenta d’aquella revolució, arribem a un nou model polític, econòmic i social, on estiga per damunt del benefici económic, la salvaguarda del planeta ,el respecte als drets humans fonamentals i la reducció de les desigualtats socials.
