Qui no vullga pols, que no vaja a l'era Socials,Educació,Medi ambient, Cultura,Política, reflexions, Benissa

Bueno, ya llevamos unos cuantos años con esta maldita crisis con las graves consecuencias que de ella se derivan (desahucios, paro, etc) y también, una serie de falacias o de mentiras que los grupos dirigentes, acompañados por los medios de comunicación que controlan, nos han intentado colar, y que mucha gente, cree. Yo no soy un experto en economía ni en política, pero por lo que he visto y comprobado, hay una serie de ideas que nos “venden” que creo que no son ciertas:

1- La crisis viene porque mucha gente “ha vivido por encima de sus posibilidades”. Sin negar que ha habido gente que se ha podido endeudar y vivir por encima de sus posibilidades, creo que esto no es cierto del todo. Comprarse un piso, un coche o celebrar la comunión en un hotel de 5 estrellas, puede que haya sido vivir por encima de tus posibilidades. Pero también es verdad que los bancos daban el dinero sin preguntar ( en beneficio suyo, claro), y que además, quien hubiera podido vivir así, ahora lo está pagando, y con intereses (pérdida de trabajo, malvendiendo propiedades, perdiendo su casa y su nivel de vida). Mientras, los dir2ectores de bancos, de agencias, de seguros, etc,. NADA, es decir, una pequeña casta no está sufriendo las consecuencias de la crisis.

2- “La crisis está causada porque el Estado del Bienestar no se puede mantener”, otra falacia a mi juicio. Hasta donde yo sé, la crisis viene originada por unas hipotecas subprime en EEUU, es decir, se dejó dinero a gente que no podía devolverlo, y esos préstamos se empaquetaron a los bancos de todo el mundo. Por tanto, nada tiene que ver, en origen, la sanidad, la educación,los servicios sociales ni todo lo público, con el origen de la crisis. Eso sí, los recortes fueron de las primeras medidas adoptadas.

3-“Europa no puede competir con nuevos países, como China“.Es que no debería ser así. Lo deseable hubiera sido que Europa exportara su modelo del Estado de Bienestar a éstos nuevos países, no que Europa importara la situación de éstos países para poder competir. Es decir, no podemos competir con ellos porque es bien sabido que las condiciones laborales y sociales de ésos países, desgraciadamente, no son iguales a las europeas. Pero creo que si preguntásemos a la gente de ésos países, ellos preferirían tener una sanidad pública, una educación pública y unos derechos laborales como los nuestros, en lugar de estar explotados y cobrando sueldos miserables. Ello, como es sabido, ha beneficiado a las grandes empresas multinacionales,que continúan teniendo grandes beneficios, mientras que los trabajadores europeos deben renunciar a sus sueldos y a sus derechos.

4-“El problema es que el sector público no es rentable”. Sin negar que el sector público debería estar mejor gestionado (no lo gestionan los funcionarios, sino los políticos), hay ciertas materias que no tienen por qué ser “rentables”, como en cualquier empresa. Porque si rentable es eliminar un servicio de urgencias porque no lo utilizan muchas personas, y ésa gente deber hacer 50 o 60 kilómetros para que los atiendan, yo prefiero que no sea rentable pero que esa gente tenga el servicio en su pueblo. Si rentable es eliminar un programa de atención individualizada en educación, porque lo utilizan 5 alumnos, y ello conlleva que ésos 5 alumnos no puedan obtener ningún título ni ninguna salida en su vida futura, prefiero que no sea rentable.Habría que redefinir la rentabilidad, según sea para un bien privado o para un bien colectivo o social.

5-“Las políticas neoliberales y de menor intervención estatal en la economía, son las que nos sacarán de la crisis”. Esto ya se ha comprobado que no funciona. De hecho, la crisis empezó en EEUU, en el sector financiero, un país que no podemos tachar de intervencionista en economía, sino más bien, de todo lo contrario. Sin intervención, sucede que los más poderosos cuentan con más ventajas para imponer sus intereses, y es lo que está pasando. Una gran empresa, con la des-regulación a nivel global, puede irse a fabrica a China y ser competitiva. Una pyme difícilmente podrá hacer eso, y lo más seguro, es que termine cerrando al no poder competir.

Si, tal i com diu la famosa frase de Martin Luther King, jo també tinc un somni. Somie amb un país en el que el mèrit, l’esforç, la responsabilitat i la capacitat siguen tinguts en compte, en lloc de l’enveja, la corrupció,la cobdicía i la irresponsabilitat.

Somie amb un país on els polítics tinguen verdadera voluntat de treballar pel poble, i no que tinguen voluntat per engreixar les seues pròpies carteres, no acceptant cap responsabilitat i aferrrant-se al poder..

Somie amb un país on la banca tinga les mateixes lleis que qualsevol ciutadà, i no tinga exencions i drets abusius que li permeten tirar a famílies al carrer.

Somie amb un país d’empresaris honestos i treballadors, que guanyen diners i que paguen correctament als seus treballadors, i que no canvien de nom d’empresa cada dos per tres per deixar els treballadors i proveidors tirats, mentres ells continúen amb els seus “mercedes”.

Somie amb un país on els treballadors siguen eficients i productius, que vullguen millorar i qualificar-se, no amb gent que vol guanyar 3000 euros en el primer treball que tenen, sense tindre cap qualificació i amb autònoms que estafen a tot arreu.

Somie amb un país on els funcionaris que no valguen, es puguen tirar al carrer, i on la sanitat i l’educació siguen públiques però ben gestionades. A més, obligaría a tots els polítics, per llei, a que utilitzaren a sanitat i l’educació pública, per a que la milloraren cada vegada més.

Somie amb un país on la justicía siga justa, coherent i independent, no pot ser que a una dona per comprar amb una targeta la vullguen tancar a la pressó i a un assasí que conduïx en sentit contrar, quede lliure. No pot ser que segons qui siga el jutge o la persona implicada, hi haja una pena o una altra.

Somie amb un país on la juventut vullga crear, aprendre,ser lliure, indepedent, educada, i que no tinga com a models a xonis i mascaxapes televisius que no aporten res al país, i on la droga i el maltracte a les dones està ben vist.

Somie…..

Hui llegint un llibre titolat “La España imperial, 1469-1716”, del historiador britànic Jhon Elliot, m’he trobat amb un paràgraf que m’ha donat molt de pensar. El paràgraf diu el següent:

“el menosprecio del comercio y del trabajo manual, el señuelo del dinero fácil […],la codicia universal de títulos de nobleza y prestigio social, todo esto, al combinarse con los innumerables obstáculos materiales que se interponían en el camino de las actividades económicas provechosas, habían impulsado a la burguesía a abandonar una lucha desigual y a pasarse con armas y bagajes a las filas improductivas de las clases altas de la sociedad. Al faltar en Castilla una clase media que permaneciese fiel a sus valores propios, Castilla quedó profundamente dividida entre los dos extremos de los muy ricos y los muy pobres”.

El més fort és… sabeu de quina data parla?….. Jhon Elliot recull un fragment d’un text editat…………….. en el segle XVII!!. No vos sembla curiós, que una persona de fa més de 300 anys veguera una situació molt semblant a la de hui en dia?

En aquest llibre també apareixen crítiques als polítics d’aleshores molt semblants a les que nosaltres fem hui en dia. Com diu el títol del post,pareix que no em aprés molta cosa, ja que hi ha un fet característic a la espècia humana, la avaricia i cobdicia personal, que fa, entre altres, que de res valguen els sistemes polítics i econòmics, si hi ha avarícia, i quan la corrupció i cobdicía d’alguns es generalitza, de res serveixen el capitalisme, el comunisme o la democràcia, al final sempre s’acaba igual, uns pocs amb molt, i altres amb molt poc.

Vaja per davant el meu condol a les famílies de les xiquetes mortes en tan maleït acte.  Unes xiquetes a les quals els quedava tota una vida per davant.

Però el que vull denunciar ara és el impresentable espectacle que estem veïent a continuació de la tragèdia. En primer lloc, com no, per als nostres incompetents i inhumans polítics, que ni tan sols davant d’una tragèdia com aquesta, són capaços de mirar més enllà dels resultats electorals i el que fan es tirar-se la merda uns als altres, com sempre. Però això, malhauradament, ja ens ho deuríem d’esperar d’aquesta casta d’impresentables anomenats polítics.

En segon lloc, dir-vos que el que més m’ha cridat l’atenció és que després d’una setmana o dues, després d’investigar si el aforo era el permés o no, si hi havien prou “segurates” per m2, si va entrar més gent de la permesa, i fins i tot, de posar en dubte la licència del recinte, ningú, cap mitjà de comunicació, fa constància del fet que hi va haver un neanderthal,un decrèpit de la espècie humana, que en un recinte tancat i amb no se quantes persones, va i llença una bengala. Qué pasa? Això no contrau ninguna responsabilitat? El tio idiota eixe no sap que això no es pot fer? No s’hauria d’anar a per ell? Està clar que s’hauran de depurar totes les responsabilitats que calguen sobre l’administració, però també crec, que eixa persona és responsable d’un acte que siga o no la causa de la tragèdia, es deu penar d’alguna forma, no?

Perque clar, últimament, i això és el que més em preocupa, denunciem tot, investiguem fil per randa, busquem mil i una escuses, tot, per evitar la nostra pròpia responsabilitat com a sers humans adults. Jo puc fer la millor festa del món, la millor organitzada, amb un polícia cada dos persones, però si entra un i   trau una escopeta, poc podré fer, per molta llicència en regla i molta seguretat. Puc tindre les millors autopistes del món, pero si agafe el meu cotxe i el pose a 200 km, després no intente tirar-li les culpes a que el asfaltat no siga el de un circuit de carreres. I damunt, intentant fugir de la nostra responsabilitat, el que aconseguim, cada vegada més, és un món cada volta més reglat i cada volta menys lliure.

No sóc economista. Quan llig o veig les notícies per la tele, em passa com a molts, que no entenc molt bé lo de “prima de riesgo”, “los mecanismos de estabilidad de la Unión Europea” ,lo del fons monetari internacional o el paper que pot o deu jugar el Banc Central Europeu. El que sí que he començat a entendre, igual que molts, és que quan diuen “medidas de ajuste” vol dir, en llenguatge vulgar, que ens tocaràn els ous, és a dir, més impostos, pitjors servicis públics,retallada dels sous, ptijors jubilacions, etcètera.

Però aquest no és el tema.El tema d’avui és que hi ha certes conductes individuals que han ajudat, al meu parer, a que hi haja més crisi, o almenys, menys treball. A vore si m’explique. No fa molt de temps era impensable anar a una estació de serveis i posar-te la benzina tú mateix. Hi havia gent teballant que et posava la benzina. Ara ja no. Ara és a l’inrevés. Ara és un miracle trobar una estació i que et posen la benzina, com si fora un privilegi. I jo em pregunte, acàs no paguem ben cara la benzina i paguem aquest servici? Per qué he de posar-me uns guants que pareixen de cirurgià i fer olor a benzina, quan jo pague per aquest servei que ja no em presten?. I pagar? Abans pagaves al mateix xic que et posava la benzina, tot molt còmode per al consumidor. Ara, com no hi ha xic, has d’anar tú a la caixa, fer qua i pagar. Qualsevol dia ens diràn que haurem de fer l’ingrés al compte de Repsol (estalviant-se a la caixera) i demanar una setmana amb antelació la quantitat de benzina que volem .Som imbècils o qué? (Mentre les grans petrolieres guanyen cada vegada més contratant cada vegada menys gent)

Una altra pareguda. Els peatges de l’autopista. Doneu-se compte com cada vegada hi ha menys casetes amb persones i més casetes de pagament amb targeta. El mateix, és ben cara, moltes vegades no està ni ben asfaltada, i damunt, paguem amb targeta i no li ocasionem ninguna despessa a l’empresa concesionària. Més beneficis nets! No se si sabieu que és pot pagar amb la targeta per la caseta on està el personal.

I l’última, ara que vénen les compres de nadals. Últimament (fa cosa de quatre, cinc anys) que s’ha possat de moda que els grans magatzems o tendes de roba, ja no emboliquen els regals que comprem per nadal. No fa molt de temps, els estudiants i no tant estudiants anàven a les tendes per buscar feina embolicant regals. Ara ja no. Ara et gastes dos-cents euros en roba i en unes sabates, i quan li dius a la caixera,” me l’emboliques?” Es queda mirant-te com si fores un extraterrestre. Com a mostra del seu espirit nadalenc, hi ha un gran rotllo de paper (ojo, de la marca de la botiga, la qual cosa et fot la sorpresa del regal) per a que te l’emboliques tú. Som imbècils o qué?

Si els consumidors estiguèrem més units,(igual almenys ,que les grans multinacionals), i no posarem benzina allà on no ens la posen, no pagàrem amb targeta o pagàrem on està la caseta amb la persona i no compràrem on no ens emboliquen els regals, tal volta, al vore que perden diners, tornarien a contratar gent per donar aquests servicis que abans sí donàven.

Hui era notícia que hi havia zones d’Espanya que estàven patint una forta sequera. Ha ixit Barcelona, Lugo i no sé quina altra zona més i la situació era greu. En Galicia començaran a tindre problemes de suministre d’aigua. Tot es degut a que aquest ha sigut uns dels setembres més secs i calurosos des de 1987 (això jan dit per la tele). Madrid a penes ha rebut 5 litres per metre quadrat durant tot el mes. Una autèntica tragèdia.

Per altra banda, ahir o despús-ahir vaig llegir en el periòdic (trobe que era canfali o información) que els veïns per on passa el riu Girona estan indignats perque el llit del riu està tot brut i plé de canyes. I clar, uno comença a recordar i es posa de mala llet.Qualsevol persona adulta i que visca en la nostra zona sap que si tenim un setembre caluròs, el que ens espera en Octubre o Novembre és una gota freda d’una parell de collons. Si fa calor, la mar està calenta, hi ha més evaporació, més nuvositat, i quan eixa nuvositat agafe humitat i fred vindrà la pluja torrencial. I els nostres barrancs? Bruts, plens de canyes i preparats per a que, quan caiguen cautre gotes, fer tapó i provocar inundacions, com la maleïda inundació del riu Girona del 2007, que s’en portà, entre altres, el pont de Beniarbeig.

Però no patiu, si passa algo d’acò (Déu no vullga), els polítics  ens diràn que “ningú s’esperava tanta aigua”, “que el riu anava desbordat”,que no es podia previndre la riuada. Òbviament, la quantitat d’aigua no es pot previndre, però saber que en Octubre-Novembre hi ha gota freda, i que si tinc els barrancs plens de merda potser tinga problemes, ho saben fins els xiquets.

Ja sé que és un títol de una película d’Almodóvar, pero no vaig a parlar de cine, ni d’Almodóvar ni res d’això, encara que un poc de l’univers d’Almodóvar si que hi ha en la nostra educació pública. Ara venen eleccions, i com sempre, TOTS els partits es vendrán la cançó de que faran un esforç per l’ensenyament públic, per la sanitat, etc.. Ens dirán que ha baixat el percentatge del fracàs escolar, ens diràn que invertiran més diners en l’educació pública, i si eixe dia s’han passat amb la cervessa, ens diràn que els nostres fills tindràn ordinadors i sabrán parlar xinés, anglés, castellà i valencià perfectament abans de fer la comunió…….

Bé, la meua curta pero apassionant experiència en els institus em diu que tot això és MENTIDA. Pero de les grans. En primer lloc anem al tema dels ordinadors. Ens diuen que hi ha que motivar al alumnat, que s’han de fer continguts més audiovisuals per a motivar-lo, que disposarem de pissares digitals per a fer les nostres classes… etc. Baix el meu parer, si tu li dones un ordinador a un alumne de 12-15 anys (1r-3r ESO) a més de ser caríssim i que cada dos per tres no funciona correctament (vegeu que ha passat en Catalunya on estan pensant en retirar-los) de 30 alumnes, 5 pot ser que vagen a la pàgina web o a les activitats que tú els indiques, els altres (encara que no tinguen connexió a internet) intentarán veure imatges de models nuetes o estarán jugant a algún joc que porten pregravat en el seu pendrive.Per tant, oblida’t del teu vídeo de youtube sobre Egipte o sobre la Revolució francesa perque no el voran……

Com ací en aquesta comunitat els alumnes no tenen ordinadors, de vegades, m’ha sabut mal, m’he dit, “xé, busca algún power point o algún vídeo de youtube sobre eixos continguts, ja està bé de llegir, subratllar i comentar”. Sabeu el que m’ha passat? En un primer moment he hagut de barallar-me amb algún company per obtindre la sala d’audiovisuals. Quan ja l’he reservada, arriba el dia de donar classe, tens el teu material elaborat, el teu vídeo,les teues preguntes, tot programat. Encens l’ordinador i resulta que eixe vídeo tan interessant, per alguna extranya raó, eixe dia, l’ordinador no el llig, o els altaveus no funcionen o “el formato no es reconocido por windows”. Merda! 1 hora de feina tirada a la basura, revolució en la classe i després d’estar perdent 15 o 20 minuts (depén de la paciència personal) tornes al llibre i santes pasques.

El tema dels idiomes, l’altra gran mentida. Hi ha alumnat que sí, que de menut pot aprendre 3, 4 o 5 idiomes, igual que hi ha xicons que poden correr sense ofegar-se 45 minuts. Pero hi ha altres (desgraciadament, la gran majoria) que no arribarán a escriure correctament ni el valencià, ni el castellà, ni l’anglés, ni òbviament, el xinés, al igual que no poden correr 45 minuts sense parar. Quin és el resultat? Que la majoria escriu mal el castellà, mescla ambdós idiomes (valencià-castellà) i després d’estudiar 8 anys anglés si va algún dia a Londres tan sols sabrà dir Jelou.

I per acabar, hi han tres programes o conceptes molt roïns en l’educació actual. Atenció pares, açò és molt important si teniu fills en l’ESO:

-Programa PQPI: Programa qualificació profesional inicial. Vamos, l’antiga FP., pero molt pitjor. El teu fill no aprendrà res, perque el nivell és més baixet que en l’ESO normal, no aprendrà un ofici (perque els companys que tindrà no el deixaràn), això si, tindrà la titolació de graduat en ESO pero no sabrà ni nugar-se les sabates.Aquest programa tan sols serveisxper a que els polítics emmascaren la realitat, que hi ha un 40% d’alumnes que no es titolaria en l’ESO normal.En lloc de fer una autèntica formació professional i deixar-se de bobades,  els posen ahi i el professorat que li toquen aquests grups cada dos per tres estàn de baixa per depressió.

-PDC:Programa de diversificació curricular. En teoría, si el teu fill/a està en 4t d’ESO, és faener, bon xiquet, pero li costa traure les assignatures normals, en 4t pot anar al PDC, en el que el nivell es rebaixa i se li esborren totes les assignatures pendents d’altres cursos anteriors. Eixa es la teoría, en la pràctica, resulta que el xiquet/a que no es que li coste, es que es gossarro i sap que en el PDC s’ho traurà sense obrir el llibre, a partir de 3r comença a dir-te que tot és molt difícil i que l’any que vé ell vol anar a PDC. Resultat: Cada vegada hi ha més cursos de PDC que de 4t normal, perque si tu dones a elegir a un alumne de 15 anys entre esforçar-se o no esforçar-se, i tindre la mateixa titolació….. quina penseu que serà la seua opció?

-Promoció automática: Esta es la reina del mal en l’educació actual. Vosaltres recordareu que quan estudiaveu, no fa tant, si no aprovabes el curs estaves suspés. I si estaves suspés en Juny i Setembre, repeties el curs. Vos sona veritat? Doncs ara ja no. Això s’ha acabat. Ara tan sols es pot repetir una vegada per cicle, és a dir en 1r-2n i en 3r-4t. Imagina que el teu fill arriba a 1r de l’ESO. És un canvi dur, no s’acaba de fer en l’insitut, hi ha moltes assignatures, i el xiquet suspén. Repetix primer de l’ESO.El segon any que està fent primer d’ESO, si es un bon xiquet, estudirà , s’ho traurà i passarà a segon……. pero si no vol estudiar, no aprova ni el “recreo”, li cauen totes les assignatures….. no patiu, que el xiquet passarà a segon com si res, igual que el primer cas. Miracle de la promoció automàtica.I axí en els cursos següents.

A algú li extranya que els joves (no tots afortunadament) no vulguen estudiar? Total… “pa qué, si me saco igual el título de la ESO estudiando que jugando a la Play” Jo també optaria per jugar a la play….

Bien, ahora que en este país, está tan de moda, y como todas las modas, alentadas por una clase política deleznable,de criticar al funcionario, yo, voy a criticar al autónomo y a la empresa privada, ya que siempre me ha gustado llevar un poco la contra.

Vaya por delante mi respeto, y cuando no devoción, por esos autónomos, millones de héroes anónimos, que nunca tendrán una calle o una plaza en su pueblo, nunca los declararán hijos adoptivos de su localidad, pero que con su trabajo y esfuerzo honrado levantan a éste malagradecido país.

Pero bueno, después de esta alabanza, vienen las críticas. Yo como funcionario, además de aguantar las críticas y burlas, durante años, burlas y críticas que en el momento actual rozan lo surrealista, he decidido que hoy me toca a mí dar un poco de estopa.

Y es que, últimamente he tenido unas experiencias poco propicias con lo que se denomina “empresas privadas” y autónomos.

Les pongo en situación. Me he comprado una estufa, (porque la luz está por las nubes, los funcionarios también necesitamos calentarnos cuando hace frío, y sí, también pagamos la luz), que funciona con gas butano. Pues bien, en un ataque de super legalidad, decido realizar un contrato de gas, cuando lo fácil hubiera sido coger una botella de mis padres y adiós problemas. Pero decido hacerlo legal, ya que legalmente, si no tienes contrato de gas no puedes tener botellas de butano, y además, si ocurriera cualquier cosa con la estufa, pues al no tener contrato no te cubre el seguro….

En fin, una vez decido hacer el contrato, me dirijo a la oficina de REPSOL de mi localidad, les doy los datos, y me dicen que éso es muy sencillo, que vendrá un técnico(ejem) a ver si en mi piso puedo tener una estufa ( si tuviera una serpiente no pasaría nada, pero una estufa, cuidao), y que entre la vistia del técnico y la botella que tienes que comprar para hacer el contrato, te birlan 50 euros.

Pues bien, a pesar de todo, acepto a hacer el contrato. Me cogen los datos, la dirección, nº de teléfono, etc… y me dicen que esa misma tarde o al dia siguiente lo tendré resuelto.Pues bien, de ésto hace dos semanas, y aún estoy esperando. Obviamente, ya he cogido una botella de mis padres vacía, la he cambiado por una nueva, no tengo contrato y lo peor NADIE me lo ha pedido. Y miren si soy tonto, que aún hoy, después de dos semanas de no aparecer técnico ni nadie de REPSol a mi casa, cojo y llamo a la oficina. Me responde el mismo tipo (ahora me entero que es el técnico) que vi la primera vez y me dice que si, que recuerda que tenía que haber venido, pero que ha tenido un juicio , que ha tenido que llevar a su abuela al hospital,y no se que más y que vendrá a final de semana….

Y yo me pregunto, oiga!, es a usted al que le interesa hacer un contrato, son 50 euros que se lleva por 10 minutos de revisión, y además se garantiza un cliente de por vida que necesitará rellenar sus botellas. Pero parece que a éste autónomo, 50 euros son una mierda. Esto me pasa por tonto y por ir de legal.

Imagínese al cirujano que le toca una operacion a corazón abierto, o a un profesor que ha de estar en una prueba de selectividad, que dijeran, es que como mi parienta no ha querido hacer el amor conmigo, pues no hay selectividad ni hay operación……………………………….. me imagino a los familiares matando a ese pobre desgraciado, porque claro, son funcionarios, pero si el de repsol o un técnico te la pega, te dicen: “Soy autónomo, y esto funciona así” y te quedas con cara de gilipollas…..

Aún hay más. Mi novia se compra un coche nuevo, y, incorporándose a la carretera, un gilipollas le da un golpe.Disgusto, mal rollo, pero bueno, decidimos arreglarlo. Vamos al concesionario oficial VOLSWAGEN. Nos piden 300 eurazos, ojo. Accedemos a arreglarlo, pero ahora viene lo bueno. 2 días de espera para que te den cita y lo vea el chapista, una vez el chapista hace su diagnóstico ( en los talleres modernos todos son especialistas y van vestidos con batas blancas), te devuelven el coche y te dicen que te llamarán para arreglarlo definitivamente. Total ya ha pasado una semana. Y a la semana siguiente, pero muy a finales de semana, te llaman y te dan la cita. Para el lunes siguiente. Dejas el coche y claro, te dicen que se tiene que quedar esa semana sin coche. Mo novia trabaja fuera, necesita el coche… ¿perdone, tienen coche de sustitución?

-Si, pero cuesta 75 euros.

-Ostras, es muy caro.

Decidimos hablar con la compañia de seguros, y al final nos consiguen un coche de sustitución, tenemos que ir a por él, y sólo para 4 días, si la reparación dura más, tienes que apoquinar 50euros al día.Bueno, ya tenemos coche de sustitución, pero te enteras que tienes que ir a por el a Dénia, a 30 kms de Benissa, o sea, media tarde perdida……………

Al final el coche no se arregla en una semana, ya que una parte esta arreglada, pero falta una pieza que no han enviado y sin ella, no hay coche. Total, 4 días más tarde de lo previsto, y con 200 euros de más, por fin tenemos coche…..

Otra más. Tengo un familiar que tiene una carpintería. En estos años de construcción depredadora le ha ido muy bien, y ahora , en cualquier cena o reunión sale lo de ” que bien que estás de profesor, tu sueldo fijo, tus vacaciones…” en fin, la cancioncita de siempre. Resulta que en mi piso, tengo un armario por hacer, y obviamente le pedí presupuesto a mi primo. Me dice que enseguida me lo hará. A la semana viene, toma medidas del armario, y me hace un presupuesto. Estamos a inicios de Diciembre, antes de Navidad. Pasan las navidades y le llamo:

-Pero oye! No lo habías hecho en diciembre?

-Es que el presupuesto no sé donde lo he dejado… Es que…

-Está bien, vuelve a tomar medidas, pero me gustaría tener el armario antes del año que viene, le digo, medio en broma.

-No te preocupes, la semana que viene lo tienes hecho.

Total, hasta mediados de febrero no he tenido el armario. Y por no aburrirles, no les cuento más, pero he tenido 4 situaciones muy parecidas con las empresas privadas, y ustedes dirán, normal a lo largo de la vida, te suceden situaciones así, pero es que a mí me han sucedido en menos de 3 meses.

Así que en un país en crisis, con 4.200.000 parados, y la gente quejándose en cualquier esquina porque no hay trabajo, pienso……. ¿es que hay alguien que trabaje bien aquí? Y cuando me refiero a trabajar me refiero a ser productivo, a avanzar, no me vale lo de ponerse de 8h a 20:00 h si me he tirado 2 horas almorzando, 1 hora hablando con el móvil con un proveedor que tampoco tiene muchas ganas de trabajar pero que quiere venderte dos entradas para ver al madrid y otras dos horas para convencer a mi hermano para que me haga un presupuesto porque yo no sé encender el ordenador.

Y yo me pregunto: ¿Y si en lugar de masacrar al funcionario (ojo, alguno hay que se lo merece), no dirigimos nuestra ira hacia esa inoperante casta de politicuchos que nos malgobiernan? ¿No tendran ellos culpa de algo?