Entre paraules Un lloc per barrejar-les

Aquesta setmana he llegit un parell d’articles de gent entesa que reflectien un argument comú: “Al País Valencià no existeix una formació política d’esquerres, el PSPV està perdut i la resta de partits com Compromís no tindran presència a les Corts”.

Jo compartisc en part aquesta afirmació, però també dic que la realitat política del País Valencià és el resultat de més de 20 anys de govern del PP, de la desaparició del PSPV com a opció alternativa a causa de la seua manca de valentia i perspectiva al nostre territori, i la dificultat per part del món intel•lectual, cultural i associatiu en la construcció d’una força valenciana, i la poca confiança en una opció política existent al País Valencià, com pot ser ara Compromís.

A la nostra terra el que tenim és un partit sòlid, el PP, que s’ha instal•lat a les institucions públiques i se les ha fet pròpies, un partit que s’han convertit en el notari de l’administració perquè creu que té la paraula divina, vull dir que amb els anys, el PP entén i manté. I ho han fet gràcies a la incredulitat de la gent d’esquerres en el seu propi poder, i no parle de partits, i gràcies a l’ambició del PP en aconseguir el poder, i parle d’un partit.

Del que me n’adone per una banda, és que existeix una exigència pel perfeccionisme esquerrà a casa nostra, on la màxima, una mica deformada per les ganes de fer broma seria: “Jo soc d’esquerres, esquerres, i ha de nàixer un Che Guevara valencià per a que jo vaja a votar”, demanant un liderat potent. I per altra, de la resignació existent en què el PP governe 20 anys més. D’acord però, quantes persones preparades són capaços d’involucrar-se i treballar per convertir-se en líders i polítics socials autèntics? I l’altra pregunta, realment no tenim líders polítics que proporcionen un discurs diferent i alternatiu al PP?
Revisem, revisem, perquè no vindrà cap profeta de l’esquerra absoluta a salvar el País Valencià, i tampoc ens ajuden els profetes que neguen la presència d’una força política real i amb voluntat de treballar bé. El que ens ajudarà és confiar en persones de carn i os com Mònica Oltra i Enric Morera que lluny de pretendre ser profetes, són lluitadors incansables i encara que invisibles, porten força i canvi a les nostres Institucions.

Encara podem aprofundir una mica més. Crec que la ideologia esquerra – dreta no té cap sentit a dia d’avui. Si partim de l’òptica del bipartidisme i intentem falcar el PSOE amb l’esquerra política i el PP amb la dreta, l’anàlisi de la situació crec que falta a la realitat. Veiem casos en què els socialistes practiquen polítiques de dretes i a l’invers, ben pocs és clar, també passa. El discurs ja no és aquest, cal parlar d’actuacions, de fets i d’intencions: analitzar la nostra qualitat de vida, el respecte dels drets, les formes de governar més o menys democràtiques, l’educació pública, la sanitat, les infrastructures, etc. I al País Valencià totes aquestes assignatures el PP les ha suspès de fa temps , però la tasca dels valencians a l’hora d’avaluar-los no és objectiva, aques és un fet que encara no tinc clar per què és així.

En definitiva, la diferència pot estar en: el poder en mans del PP significa benefici per al partit, els seus clients i entorn. El poder en mans de la resta de partits no sabem què significaria, però a mi de veres, m’agradaria provar-ho.