11 de març de 2022
Assetjament burocràtic
Poc es parla de l’assejatment burocràtic que estem patint, i que s’ha agreujat amb la pandèmia, el professorat en general i els tutors en particular. Que si protocols per evitar suïcidis, protocol per a evitar bullying, per vigilar l’alimentació, per conductes addictives, per maltracte,etc.. Si, les escoles i instituts d’aques país han canviat molt des d’aquells anys -els que jo recorde- de l’EGB i el BUP. Moltíssima més heterogenïtat en l’alumnat, problemes sicològics, afectius, familiars, socials, etc. que es creu que amb un protocol d’un full word a doble cara, tot arreglat.
Per si no haguera prou, les administracions educatives han trobat en la burocràcia l’eina definitiva per acabar amb el fracàs escolar.D’ací no res, per a suspendre a un alumne caldrà selfie del professor entregant-li el material de reforç a la familia de l’alumne, amb un notari donant fe.Una anàlitica completa del dia del control suspés, una relació dels missatges en web familia de 5 anys abans del suspés,
la carta segellada pel fiscal de menors on es comunica als pares, als tios i als cosins de 3ª generació el suspés, i la troballa de la 8ª bola de drac. I tot això per a què? Fent impossible burocràticament els suspesos, el fracàs desapareixerà sense gastar-se un duro. Serem el model a seguir, Finlàndia ens copiarà. Tot serà meravellós, ningú suspendrà, tots tindran el títol-tal vegada en una educació obligatòria, és el que toca-. Tan sols em fa pena eixos alumnes que volen estudiar, i al compartir classe amb aquests que no hem pogut suspendre, per la burrocràcia estúpida que ens imposen, et diuen:
“Així no es pot estudiar, Carlos”
